dimecres, de novembre 18, 2020

 INICI EPITALÀMIC-FILM

Si en saps el pler no estalviïs el bes 
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar i tu besa després 
que és sempre al llavi que l'amor perdura.
no besis, no. Com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar - sacrifici fervent -
com més roent més fidel la besada.


Som a finals de juny. aquest any la revetlla de Sant Joan coincideix amb els dies de barris. El Nil passarà l'estiu a la vila. Entre el servei militar i els estudis ha passat quatre llargs anys a retornar.

Aquest nit sortirà amb els amics a la revetlla que celebren els del barri de Cavallers a la plaça de l'Ajuntament.

Just arribar a la plaça, els ulls se li escapen cap a una de les taules del cafè: és l'Emma. Fa cinc anys que no la veu, des que van deixar l'escola i ella se'n va anar a Barcelona per fer el COU.
El cor li ha fet un salt. L'Emma també l'ha vist. S'han creuat una mirada fugissera.
En Nil encara recorda l'ultima vegada que van estar junts. Unes colònies amb l'escola a Artesa de Segre. L'Emma sempre ha estat la seva persona especial.
Es fan un petó i una abraçada de complicitat. És el primer petó que es faran al llarg d'aquest estiu. A la matinada l'ha acompanyat a casa. S'han passat la nit posant-se al dia. Al final de la nit l'Emma li diu:
       
 - No m'has explicat mai què va passar a Artesa...

Van anar-hi abans de les vacances de Setmana Santa. El Nil celebrava l'aniversari aquells dies i els professors i els companys li van fer un pastís, i la gent de la casa (cosa impensable ara mateix) els van donar vi per sopar. van estar de colònies amb dos professors. un era de Ses Illes i va venir a la sortida amb el seu cotxe, un Seat 127 de color de gespa. Era tot un personatge, que semblava que no sabia què hi feia allà.
L'altre es deia Quim, el professor de ciències, una persona molt propera i molt ferma.
          
 - La veritat és que res d'especial. amb el Quim vam agafar aquell cotxe que semblava 
    un tros de parc anglès. Si ho recordes era lleig de collons. Bé tant és... La qüestió és que vam      anar a un bar del poble i allà vam jugar a billar, vam beure i vammriure molt. Fins i tot vam      fer uns col·legues del poble que ens van donar una cigarreta de haixix...  A la matinada          tornant del poble, el Quim va parar el  cotxe i es va posar a plorar com una criatura, li va     agafar tristesa...
           
 - Vols dir? - va fer l'Emma.

 - No ho sé pas. Jo diria que en aquella època tenia problemes amb la seva dona.
    Tu, tan bé com jo, saps de qui estava boig perdut.

  - Si ten recordes, teniem algun company que era un llepa i quan vam tornar de les
     colònies, en Quim va tenir algun problema. El Torquemada i la de idiomes li van                           buscar les pessigolles. La cosa no va anar més enllà.

L'endemà de Sant Joan van quedar que anirien a la platja. El Nil va treure la son de les al Citroën 2 cavalls que havia heretat d'un oncle seu i van anar a la platja del Garraf.
Es van passar l'estiu entre la platja del Garraf i els bars de copes del passeig del Born de Barcelona: el Gimlet, el Berimbau, El Copetín. Els coneixien tots, però el que més els agrada era el Pastís del carrer de Santa Mònica, al final de la Rambla. Allà eren feliços bevent pastís, escoltant Edith Piaf cantant la Foule o Yves Montand amb les feuilles mortes i petonejant-se com dos adolescents.

A finals de juliol van anar a la festa major del poble del costat. Allà vivia una persona molt especial per tots dos, un bon amic, el Pere. Havien quedat per sopar plegats. El Pere va aparèixer amb un obsequi per al Nil, un llibre que l'ha acompanyat sempre més: el món d'ahir
d'Stefan Zweig.
               
  - Com que sé que t'agrada molt la història, aquest llibre s'ha de llegir si o si. 

Van riure i van xalar de valent. A mitjanit van trobar el Joan, un company de classe que vivia i treballava a Madrid. Va ser una gran nit, per conservar per sempre més a la memòria, sobretot perquè l'any següent el Joan va morir en un accident de muntanya. Era molt gran i era molt bona persona.

Va ser un estiu de petits plaers, com el de veure l'Emma sortir de l'aigua, el seu cos bronzejat i aquelles pigues tan boniques que se li fan a la cara quan pren el sol. Hedonisme en estat pur. Llavors recordava el poema de Salvat-Papasseit, inici epitalàmic-film.

La boca a la boca i la parpella closa
el finestró també
i aquella sina d'Ella
com de vellut de seda
i l'omelic amant amb l'omelic fragant



 

Dibuix d'en FRANCESC SALVÀ, gran artista i millor 
persona. Ens ha deixat aquest any, però ha deixat 
una obra artística impressionant i un gran record en 
seus alumnes de plàstica de l'ESCOLA VILARNAU.


Després de molts petons van arribar les Fires de la vila, es va acabar l'estiu i l'Emma havia de tornar a Londres.

Es van fer l'últim petó de aquell estiu. Tots dos sabien que era l'últim de l'estiu, però el primer de tota una vida.

¿ Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans, 
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida es comptada.

Mester d'amor, Joan Salvat-Papasseit



Joan Rossell Medall, maig del 2020




 

dimecres, de novembre 09, 2011

ELS SOLLEVATS DE LA VILA DURANT EL PRONUNCIAMENT DE VILLAREJO DE SALVANÉS.


El general Joan Prim
El  gener de 1866, el general Prim va organitzar un cop d'estat. Els llibres d'història en diuen "Sublevación de Villarejo de Salvanés". El 2 de gener Prim va sortir de Madrid amb el brigadier Milans del Bosch i el tinent coronel Pavia, l'excusa era una cacera a Villarejo de Salvanés, població propera a Toledo. Allà se li presentarien els regiments d'husars de Calatrava i Bailén, aquests dos regiments junt amb tres més havien d'entrar a Valladolid, Avila i Zamora, posteriorment havia de propagárse el sollevament a València, Barcelona i Alacant, per acabar entrant a Madrid derrocant  Isabel II i abolint la monarquia dels Borbons. Prim va preferir no involucrar al poble, no volia la barreja del poble i els soldats  ja que aquests últims perdien la disciplina, es començarien a formar Juntes i en paraules del mateix Prim "me tiran el Trono por el balcón". Tot i així es van aixecar partides a Despeñaperros i a Tarragona. El pla va fracassar per culpa de O'Donnell i Narváez i el general Prim entrava a Portugal amb les seves tropes el 20 de gener, un cop més cap a l'exili.

En les partides que es van aixecar a Tarragona hi havia gent de Sant Sadurní capitanejada per Hemetéri Huguet. Els sollevats de la vila, almenys foren 9, el mateix Huguet i 8 convilatans  més.
Una noticia publicada al diari La España el 21 de gener de 1866 diu.- " Tarragona 19 de enero á las once y veinte minutos de la noche.- El gobernador militar al ministro de la guerra: los paisanos sublevados no han aumentado el número. El país en muy buen sentido. El general Pelaez se ha puesto en movimiento sobre los sublevados que han salido hoy del Vendrell."
Diverses columnes d'infanteria i cavalleria arribades al camp de Tarragona amb tren express, va foragitar i dissoldre als sollevats, fent-los entrar a Valls, Vilanova i Vilafranca.
El dia 23 de gener de 1866, el governador  de Barcelona edita un butlletí dient que els sollevats que es presentin a l'indult abans de quatre dies i tornin a casa quedaran exempts de tota pena i no seran perseguits ni molestats.
El mateix diari indica el 25 de gener que continua la persecució per part de l'exercit dels sollevats que vaguen pels camps i molts d'ells es presenten als batlles dels seus municipis.
EL 28 de gener el batlle de Sant Sadurní Josep Madurell signa una llista amb la relació dels sollevats de la vila que es presenten a l'indult del governador civil del 23 de gener.

                      Pelegrí Riba Casanovas  -  casat  -  cafeter  -  48 anys
                     Valentí Prat Ros  -  casat  -  pagès  -  45 anys
                      Josep Figueres Oliver  -  casat  -  espardenyer  -  32 anys
                     Agustí Mata Julià  -  casat  -  terrissaire  -  32 anys
                     Agustí Oliver Rovira  -  solter  -  sastre  -  25 anys
                     Antoni Vidal Bosch  -  casat  -  boter  -  50 anys
                     Salvador Riba Cendra  -  solter  -  paleta  -  21 anys
                     Francesc Sarda Dalmau  -  casat  -  pagès  - 50 anys

Els tres darrers és van presentar a l'indult a l'alcaldia de Valls.

El cas de l'Antoni Vidal i Bosch fou certament especial, ja que va haver d'exiliar-se a Marsella. De retorn a la vila després de presentar-se a Valls, una nit de primers de març de 1866 una partida d'homes armats van a buscar-lo a casa als crits de  "obriu a l'alcalde", "obriu al regidor". Vidal no va identificar ni la veu de l'alcalde ni la del regidor, que coneixia abastament i els va dir que no obria. La partida va obrir violentament la porta, però ell ja havia fugit. Desprès de reflexionar sobre els fets va arribar a la conclusió que la partida  no podia  ser de malfactors ja aquells dies hi havia a la vila un destacament de l'exercit,  va pensar que el buscaven per raons polítiques i sobretot per haver format part dels sollevats de Tarragona. Al final va decidir exiliar-se a França i va fer cap a Marsella.
En un café de  Marsella li va caure a les mans el diari de Barcelona "la Corona de Aragon", en concret l'edició matinal del dia 12 de març, en ell hi havia una noticia del corresponsal Joan Cros i Pujol sobre Sant Sadurní, explicant l'intent frustrat de detenció de l'Antoni Vidal indicant que no era degut a causes polítiques,  l'acusaven de varis robatoris en un dels guals del riu Anoia per on hi passava el camí ral.
Vidal es va presentar al consol general d'Espanya, al·legant que tot això era fals i que volia presentar-se al tribunal pertinent per refutar l'acusació i acusar de calumnies al corresponsal Joan Cros.
aquests fets estan extrets d'una carta signada pel consol general espanyol i el mateix Vidal a Marsella el 28 de març de 1866 dirigida al governador civil de Barcelona i a l'alcalde de Sant Sadurní Josep Madurell.

La carta i la relació de convilatans presentats a l'indult, estan  guardats a l'arxiu històric municipal.

Aquest cop d'estat frustrat fou un entreteniment de la revolució de setembre de 1868.

El que no es pot negar es que la gent de Sant Sadurní sempre ha estat compromesa, que tinguem notícia, des de la guerra dels Segadors fins a dia d'avui, sempre hi ha hagut sadurninencs participant en tots els fets revolucionaris i bèl·lics ocorreguts al país.

dimecres, d’agost 24, 2011

EQUIPS DE FOTBALL DEL CENTRE, 1920 - 1935

Poc després de la fundació de l'equip de fotball de l'Ateneu, es va fundar el del Centre Agricola, en un principi es deia F.C. Catalònia, per acabar com a  Sant Sadurní C.F.

Les següents imatges son d'alguns dels equips i jugadors que van militar en el Sant Sadurní C.F. durant els anys 20 i 30 del segle XX.

Torelló, Uya, Llop, Anacleto, Muñoz, Gallart, Priamton, Colomer
Oller, Miró, Torelló.
Del llibre d'or del Futbol Català - 1928-


Els dos infants amb la farmaciola son Tubella i Mir de cal Tino, drets
Creus (Olesa Montserrat), Claudi Casanovas, Joan Miró, Pena, Jacint Oliver,
Botet, Gabarró i "Pisco".
De genolls Tubella, Tino, Marrugat, "el de ca la Coixa", Tena, Pollanch i Ferrer Roig.
Principis dels 30.
(arxiu cal Calixtus)


Jacint Oliver, Ildefons Solà, Joan Ferrer Sala, Lluis Raurell a."verduret", Llopart "Pitu Manela", Joan Botet
A baix Botet gran, ?, ?.
 A mitjans dels anys 30.
(arxiu cal Calixtus)


Frederic Barberan i Jaume Barceló, al camp del Centre a mitjans dels anys 30.