El general Joan Prim
El gener de 1866, el general Prim va organitzar un cop d'estat. Els llibres d'història en diuen "Sublevación de Villarejo de Salvanés". El 2 de gener Prim va sortir de Madrid amb el brigadier Milans del Bosch i el tinent coronel Pavia, l'excusa era una cacera a Villarejo de Salvanés, població propera a Toledo. Allà se li presentarien els regiments d'husars de Calatrava i Bailén, aquests dos regiments junt amb tres més havien d'entrar a Valladolid, Avila i Zamora, posteriorment havia de propagárse el sollevament a València, Barcelona i Alacant, per acabar entrant a Madrid derrocant Isabel II i abolint la monarquia dels Borbons. Prim va preferir no involucrar al poble, no volia la barreja del poble i els soldats ja que aquests últims perdien la disciplina, es començarien a formar Juntes i en paraules del mateix Prim "me tiran el Trono por el balcón". Tot i així es van aixecar partides a Despeñaperros i a Tarragona. El pla va fracassar per culpa de O'Donnell i Narváez i el general Prim entrava a Portugal amb les seves tropes el 20 de gener, un cop més cap a l'exili.
Una noticia publicada al diari La España el 21 de gener de 1866 diu.- " Tarragona 19 de enero á las once y veinte minutos de la noche.- El gobernador militar al ministro de la guerra: los paisanos sublevados no han aumentado el número. El país en muy buen sentido. El general Pelaez se ha puesto en movimiento sobre los sublevados que han salido hoy del Vendrell."
Diverses columnes d'infanteria i cavalleria arribades al camp de Tarragona amb tren express, va foragitar i dissoldre als sollevats, fent-los entrar a Valls, Vilanova i Vilafranca.
El dia 23 de gener de 1866, el governador de Barcelona edita un butlletí dient que els sollevats que es presentin a l'indult abans de quatre dies i tornin a casa quedaran exempts de tota pena i no seran perseguits ni molestats.
El mateix diari indica el 25 de gener que continua la persecució per part de l'exercit dels sollevats que vaguen pels camps i molts d'ells es presenten als batlles dels seus municipis.
EL 28 de gener el batlle de Sant Sadurní Josep Madurell signa una llista amb la relació dels sollevats de la vila que es presenten a l'indult del governador civil del 23 de gener.
Pelegrí Riba Casanovas - casat - cafeter - 48 anys
Valentí Prat Ros - casat - pagès - 45 anys
Josep Figueres Oliver - casat - espardenyer - 32 anys
Agustí Mata Julià - casat - terrissaire - 32 anys
Agustí Oliver Rovira - solter - sastre - 25 anys
Antoni Vidal Bosch - casat - boter - 50 anys
Salvador Riba Cendra - solter - paleta - 21 anys
Francesc Sarda Dalmau - casat - pagès - 50 anys
Els tres darrers és van presentar a l'indult a l'alcaldia de Valls.
El cas de l'Antoni Vidal i Bosch fou certament especial, ja que va haver d'exiliar-se a Marsella. De retorn a la vila després de presentar-se a Valls, una nit de primers de març de 1866 una partida d'homes armats van a buscar-lo a casa als crits de "obriu a l'alcalde", "obriu al regidor". Vidal no va identificar ni la veu de l'alcalde ni la del regidor, que coneixia abastament i els va dir que no obria. La partida va obrir violentament la porta, però ell ja havia fugit. Desprès de reflexionar sobre els fets va arribar a la conclusió que la partida no podia ser de malfactors ja aquells dies hi havia a la vila un destacament de l'exercit, va pensar que el buscaven per raons polítiques i sobretot per haver format part dels sollevats de Tarragona. Al final va decidir exiliar-se a França i va fer cap a Marsella.
En un café de Marsella li va caure a les mans el diari de Barcelona "la Corona de Aragon", en concret l'edició matinal del dia 12 de març, en ell hi havia una noticia del corresponsal Joan Cros i Pujol sobre Sant Sadurní, explicant l'intent frustrat de detenció de l'Antoni Vidal indicant que no era degut a causes polítiques, l'acusaven de varis robatoris en un dels guals del riu Anoia per on hi passava el camí ral.
Vidal es va presentar al consol general d'Espanya, al·legant que tot això era fals i que volia presentar-se al tribunal pertinent per refutar l'acusació i acusar de calumnies al corresponsal Joan Cros.
aquests fets estan extrets d'una carta signada pel consol general espanyol i el mateix Vidal a Marsella el 28 de març de 1866 dirigida al governador civil de Barcelona i a l'alcalde de Sant Sadurní Josep Madurell.
La carta i la relació de convilatans presentats a l'indult, estan guardats a l'arxiu històric municipal.
Aquest cop d'estat frustrat fou un entreteniment de la revolució de setembre de 1868.
El que no es pot negar es que la gent de Sant Sadurní sempre ha estat compromesa, que tinguem notícia, des de la guerra dels Segadors fins a dia d'avui, sempre hi ha hagut sadurninencs participant en tots els fets revolucionaris i bèl·lics ocorreguts al país.
